El fragment de la setmana

“Efectivament, gairebé tot l’augment del producte nacional brut aconseguit als Estats Units d’ençà del col.lapse del crèdit del 2007, més del 90%, ha passat a ser propietat de l’1% més ric dels nord-americans”

Zygmunt Bauman: La riquesa d’uns quants beneficia tothom? Ed. Arcadia, 2014.

Bloc

Governar per transformar

Els resultats obtinguts per Esquerra Republicana són els millors en nombre d’escons des de la República. Tanmateix, per primer cop, és la força que lidera l’independentisme i ho fa amb un discurs clar: esquerres, diàleg i acord. Per aquest motiu és transcendental que el futur govern de la Generalitat sigui representatiu de la societat a …

Què tries? Republicanisme d’esquerres o la política conservadora de sempre?

La demoscòpia ha acitvat moviments a les candidatures pel 14-F. El PSC fa un gir estratègic, segons sembla ja acordat al mes de novembre, i situa a Salvador Illa com a cap de llista. Illa arriba per guanyar, tot el que no sigui la victòria electoral i assumir la presidència de la Generalitat serà un …

Encara vols (saber) més?

Temps difícils que van despertar consciències, també la meva. Havia tornat d’un Erasmus a Ca’Foscari di Venezia. Uns mesos a cavall entre Padua (on residia) i Venezia (on estudiava) van ser l’experiència definitiva per a fer un pas que serà decisiu per a la meva vida.

Amarat de la política italiana vaig interessar-me per les formacions d’esquerres, estudiant les seves propostes i examinant quina s’identificava més amb les idees que jo defensava, i finalment durant l’època del No a la guerra va arribar el meu compromís definitiu amb Esquerra Republicana a Sant Andreu de la Barca que tenia un cap ben visible, en Sebas.

Vaig ser número 2 a la candidatura d’ERC per Sant Andreu de la Barca a les eleccions municipals del 2003 i a partir del 2007 vaig ser el cap de llista fins al 2019, quan el company i amic Marc Giribet va agafar el relleu. 12 anys de regidor municipal a l’ajuntament. Orgànicament també reforço el meu compormìs amb el partit a nivell comarcal i nacional.

I actualment, diputat al Parlament de Catalunya des del gener del 2018.

Apassionat del futbol (de fet de l’esport) i de la vida. No crec en el més millor ni ens els números 1, simplement cada moment té el seu punt de plaer. La lectura el refugi. Cal pausa i reflexió.

Lluita per la justícia social, republicanisme com a solució política i vital. La independència és un camí no el destí. Emancipació social i col.lectiva.

Crec en la proposta, el diàleg i l’acord.

I ara, què estic fent?

Actualment faig de Diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. A les eleccions del desembre de 2017 vaig anar al número 17 de la candidatura per Barcelona. I des de la constitució del Parlament després de l’es eleccions sóc Diputat. Esquerra Republicana junt amb Demòcrates i els i les independents de Catalunya Sí conformem el Grup Republicà al Parlament.

Sóc membre de les comissions parlamentàries de Treball, Afers Socials i Famílies, d’Educació i de Medi Ambient i sóc el portaveu del grup a la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública. També formo part de la Comissió d’Estudi de les polítiques per a la millora de les condicions de vida de la Gent Gran. D’altra banda, he estat el portaveu a la Comissió d’Estudi del Treball Autònom i també portaveu de la Comissió de Peticions.

Dins del grup parlamentari porto temes relacionats amb treball, a més de molts altres temes que formen part del dia a dia de les comissions on formo part.

Milito a Esquerra Republicana des del 2003 i he ocupat diferents càrrecs orgànics al partit.

Tot el que sóc a nivell polític li dec a la fantàstica gent que milita, simpatitza o segueix a Esquerra Republicana al Baix Llobregat i l’Hospitalet, però sobretot als i les militants que, en un partit assembleari com el nostre, tenen la força per decidir qui els representa en una candidatura, i van decidir que avui estigui on estic representant-los tan bé com puc, just després de l’Anna Simó, de la que em considero fill polític (sense la seva confiança i suport res hagués estat possible), així com del company i amic Joan Tardà i el gran Sebas Santos (i sempre present l’amic Jordi Millán).