L’estrena del bloc. El primer article per a la defensa dels llocs de treball a Nissan

Comença una nova aventura, tenir un bloc personal, no tan per explicar el meu dia a dia, sinó per expressar el que penso del que passa al nostre voltant i de tots els àmbits, no només del polític. Un espai on em senti lliure per parlar de tot allò que vulgui parlar. També per traslladar imatges i videos de les meves intervencions al Parlament o en qualsevol altra espai, i també altres sorpreses. Vaja que posaré el que vulgui que per això he fet el bloc.

La reflexió del dia de l’estrena és per als treballadors i les treballadores de la Nissan que estan lluitant pels seus llocs de treball des de fa mesos, i han hagut de fer-ho a màxima intensitat en plena crisi sanitària del Covid-19. El 4 de maig van iniciar una vaga indefinida la Planta de Nissan a Montcada i Reixac, on van organitzar un piquet permanent de 24 hores a l’entrada de la fàbrica per evitar que cap camió pogués endur-se ni portar material de la Planta. Amb aquesta acció de bloqueig van aconseguir aturar la producció a les plantes de Sant Andreu de la Barca i de la Zona Franca. Aquesta acció permanent va tenir el suport del govern municipal de Montcada, on els meus companys i companyes d’Esquerra Republicana hi tenen un paper cabdal. En torns de 4 hores els treballadors i les treballadores s’anaven rellevant per aconseguir l’objectiu de mantenir actiu el piquet les 24 hores del dia.

Les companyes i companys d’Esquerra Republicana a Montcada i Reixac van enregistrar aquestes declaracions que vaig fer des del Campament de La Resistance davant de la Planta Nissan de Montcada

La defensa dels llocs de treball continua activa i el 28 de maig la direcció empresarial comunica als treballadors la seva decisió: tanca les plantes catalanes el mes de desembre de 2020.

Gianluca de Ficchy, President de Nissan Europa, va dir als Comitès d’Empresa que les plantes no eren productives, i no va admetre opció a rèplica per part dels representants de la plantilla, que no se’ls va permetre ni parlar. Es perdrien 3.000 llocs de treball directes entre les plantes de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, i 22.000 d’indirectes de les empreses proveïdores  que aporten valor afegit amb peces i materials imprescindibles. 

L’anunci va arribar abans als mitjans de comunicació que no pas als representants sindicals, hores abans ja era públic, però encara no oficial. Les formes que va utilitzar la direcció empresarial han estat deplorables i una mostra més de desconsdieració cap als treballadors i les treballadores.

Video complet de la intervenció al Parlament en la sessió del 3 de juny de 2020

https://www.parlament.cat/ext/f?p=CP19:CLIP:0:::5:P5_H:22A54CDB0916B338A3B2137ACA7A7742

A partir d’aquí només queda una opció per salvar els llocs de treball: pressionar amb una mobilització permanent i massiva per evitar el tancament i reforçarl’aliança amb totes les administracions. Només sortir de la videoconferència, en Juan Carlos, President del Comitè d’Empresa de la Zona Franca, altaveu en mà, va demanar a totes els treballadors i les treballadores que estaven concentrats davant de la planta que la lluita continuaria.

Nissan fa molts mesos, fins i tot m’atreviria a dir anys, que prepara conscientment prendre aquesta decisió. L’any 2008 va acomiadar 1.680 persones, incloent-hi les baixes voluntàries (a qui amablement se’ls va ensenyar la porta de sortida) i les prejubilacions. Un ERO que es va tancar amb sacrificis sindicals pràcticament inassumibles, com l’acceptació de la doble escala salarial. Els treballadors i les treballadores de Nissan, des del primer moment, han posat tot de la seva part per salvar les plantes.

En els darrers 15 anys fins a 25M € en ajudes de la Generalitat no han aconseguit l’objectiu prioritari dels representants sindicals que era assolir la producció d’un vehicle amb sortida de mercat. Ara es posaven sobre la taula 6M € que formaven part d’un paquet d’ajudes molt més important perquè Nissan, en l’any del seu centenari a Catalunya, no marxés.

L’estratègia de la direcció de l’empresa ha anat encaminada a aprimar la producció de les plantes catalanes per acabar tancant-les, i la confirmació de l’aliança Renault – Nissan – Mitsubushi, davant la permissivitat de la Comissió Europea de la Competència, ha estat el detonant. Aquesta posició de la nova aliança automobilística es reforça per l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i el Japó (Economic Partnership Agreement – EPA), que es va tancar definitivament el desembre de 2017.

Les grans multinacionals tenen una legislació favorable a l’Estat espanyol on les reformes laborals del 2010, 2011 i 2012 han abaratit els costos d’acomiadament, reduint els temps de tramitació i minimitzant la capacitat de negociació i acord amb la part social. Així, per a una multinacional és molt més fàcil marxar d’aquí cap a un altre país, i ho aprofiten. Cal trencar amb aquest ecosistema favorable als acomiadaments, cal derogar les reformes laborals.

Una altra de les claus és la subhasta dels diferents territoris per no perdre i/o guanyar llocs de treball. Els governs posen els diners sobre la taula i les multinacionals, que es regeixen pel seu balanç comptable, dibuixen l’estratègia sobre la base d’obtenir el benefici econòmic més gran. Els seus Consells d’Administració s’estan imposant a la voluntat de Governs i Parlaments, i saben jugar amb les urgències dels territoris per treure’n el màxim benefici econòmic.

És en aquesta clau global que cal donar rellevància a la internacionalització  de la lluita dels treballadors i les treballadores, potenciar la consciència de classe i la solidaritat social. 

I ja entrant a la tercera dècada del segle XXI, el sector de l’automòbil ha de mirar cap al futur que ja és present irrenunciable, sent motor de la transició ecològica i innovant tecnològicament per produir vehicles que estiguin sota els principis els fonaments de l’energia verda. Hi ha alternatives possibles, factibles i econòmicament assumibles. Volem que Catalunya continuï sent un clúster, amb  més de 220 empreses relacionades amb la indústria de l’automoció  i lideri la mobilitat sostenible, però cal un gran acord de país, on participin els agents socials, les empreses  del sector  de l’automoció o en tot cas, industrials, per aprofitar i donar continuïtat a aquest equip humà de reconegut talent.  La planta de la Zona Franca és molt competitiva i disposa de processos avantguardistes que incorporen la tecnologia 4.0, molt profitosos per altres funcions en el marc d’un Pacte per la Indústria nacional que doni resposta a tots els reptes que cal afrontar. 

L’acció conjunta de les diferents administracions i la mobilització permanent als carrers és imprescindible. Cal mantenir persistentment la veu alçada i que arribi al Japó. I donar suport a la Caixa de Resistència que és la clau per seguir la lluita.

Ara, el més urgent, salvar els llocs de treball de Nissan. Ho saben bé els seus treballadors i treballadores, tenen tot el nostre suport actiu, i també tot el nostre coneixement per aportar solucions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *