El Barça de Messi. O amb Messi?

La història es va repetint, com si fos el dia de la marmota. Errors individuals que condemnen a un equip que quan sembla agafar el bon camí, tossudament aconsegueix tornar enrere. Com si fos un efecte de vasos comunicants invertits amb el seu etern rival, el Barça quan ha de consolidar la bona dinàmica sempre cau, en canvi, quan el Madrid sembla estar enfonsat, sempre troba la resposta per revifar. 

És dramàtic veure com en els moments clau, i de forma constant, apareixen els errors individuals que condemnen a tot un sistema de joc. Al Wanda Metropolitano, l’errada clamorosa de Piqué en el pèssim control d’una pilota que queia del cel, propiciava el gol de Carrasco. I aquesta nit, al Carranza, ha estat un despropòsit entre Alba (llença amb les mans un meló a Lenglet) i Lenglet (mal situat en el terreny de joc i amb el cos mal posicionat per poder controlar el bot de la pilota) i Ter Stegen, que a la desesperada intenta enviar a can pistraus l’esfèrica, però el veterà Negredo, guanyant-li la partida, és qui acaba marcant el gol de la victòria del conjunt gadità.

En ambdós partits s’ha repetit el mateix guió. El Barça sap que seran partits durs, on tindrà molta possessió de pilota però anirà una vegada i una altra a topar contra un mur defensiu. En el cas de l’Atlético de Madrid una linia de 6 i una de 3 davant, que sovint eren 4. En el cas del Cádiz era una linia de 5 més una altra de 4 davant, deixant a Álvaro Giménez primer i a Álvaro Negredo després, com a únic referent d’atac.

L’estratègia del rival és clara, per tant, la primera condició que hauria de complir l’equip blaugrana és no cometre mai errors, i molt menys indviduals, mai. I no l’acomplim. En partits tan complicats, no pots regalar els gols, perquè la dificultat de la remontada és immensa, titànica, impossible per a aquest Barça. Són partits que si no es cometen errades i tampoc encerts de cara a la porteria rival, finalitzen amb un 0-0. 

Amb un ritme de circulació de pilota baix i una tendència excessiva a pensar on està Messi, el rival ho té molt fàcil, bloquejar l’accés per l’ interior i desplaçar el joc cap a la banda on només queda la opció de les centrades que el Barça mai remata.

Es parla que Messi és el problema. No és aquesta la qüestió. El Barça de Messi té un problema, que el Barça amb Messi no té. La dependència del joc del millor jugador de la història del futbol. Messi, amb la seva presència dins el terreny de joc exerceix una influència sobre les incosnciències dels seus companys que acaba condicionant el joc individual i col.lectiu. I aquest és el greu error dels esquemes que pivoten entorn d’una figura, d’un astre, d’una superestrella, del millor de tots els temps. El equips no s’han de construir al voltant de ningú, els equips s’han de construir cercant la màxima potència de cada un dels seus components. I quan això passa, com en l’època de Guardiola o abans la del Dream Team, la superestrella brilla amb molta més intensitat.

El problema no és Messi. El problema és pensar que ell és el problema, enlloc de la oportunitat. I això ho han d’assumir els mateixos jugadors de l’equip i la mateixa directiva, sigui la que sigui a partir del proper 24 de gener.

I Koeman, fa tot el que pot que és molt. Ha tingut valentia, gosadia, personalitat i s’en sortirà.

Quina ha de ser la recepta? Centrar els esforços a la Champions, perquè ara la Lliga està perduda, però si a Europa avancem i consolidem, també recollirem èxits al campionat domèstic. Però alerta, cal canviar la manera de pensar, cal mirar endavant i esborrar de la consciència de l’equip els errors que ens han condemnat en el passat. Necessitem un equip amb Messi, i ara encara tenim un que és de Messi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *