Què tries? Republicanisme d’esquerres o la política conservadora de sempre?

La demoscòpia ha acitvat moviments a les candidatures pel 14-F. El PSC fa un gir estratègic, segons sembla ja acordat al mes de novembre, i situa a Salvador Illa com a cap de llista. Illa arriba per guanyar, tot el que no sigui la victòria electoral i assumir la presidència de la Generalitat serà un fracàs.

Illa és el mateix que va pactar amb JxC l’acord de govern a la Diputació de Barcelona sota la Presidència de Nuria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet i sota sospita de corrupció pel ja famós cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet.

La defensa de la no culpabilitat de Marín per part de JxC és molt significativa, ho és tant com per indicar, amb claredat, que si Illa aconsegueix la victòria tindrà el suport de JxC. Per molt que ara des de JxC vulguin desviar l’atenció, és clar que l’acord a la Diputació de Barcelona és replicable, la sociovergència is coming.

Salvador Illa també és el ministre que es va negar a comparèixer el 25 de novembre davant de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió de les Residències de la Gent Gran durant la 1a onada de la Còvid-19. Illa va menystenir el Parlament, li va mancar al respecte a la ciutadania de Catalunya negant-se a comparèixer. No va voler venir a donar explicacions de les decisions que va prendre des del Ministeri de Salut quan van centralitzar competències i la compra d’EPIS. Una actitud que mostra clarament el nul respecte que té per les institucions catalanes. Per molt que es destaqui la figura d’Illa com a bon gestor, és prou evident que la seva gestió de la crisi ha fracassat i ara el PSOE ha trobat la oportunitat de treure’l del mig.

I ara, Illa es presenta com a cap de llista a liderar aquestes institucions que ha despreciat i menystingut. 

És evident que la decisió és un menysteniment a la ciutadania, i que el PSOE i el PSC només tenen com a objectiu els resultats electorals i no la gestió de la crisi.

I en aquest escenari, amb la sociovergència trucant a la porta, el paper que ha d’assumir Esquerra Republicana és clau. La única garantia de sortir de la crisi sanitària, econòmica i social és des del republicanisme d’esquerres. Cal un govern fort, amb bagatge a Catalunya, liderat per qui ha gestionat la crisi des de la Vicepresidència del govern de la Generalitat, liderat pel Pere Aragonès. I amb un equip de republicanes i republicans disposats a seguir-se deixant la pell per donar resposta a les complexes necessitats del moment que ens ha tocat viure. Amb fermesa i claredat. Ara és el moment d’impulsar la transformació social del nostre país, desacomplexadament, i continuar avançant cap a la República. I la millor manera de fer-ho és del del republicanisme.

Aquestes eleccions seran entre Esquerra Republicana i el PSC. La victòria republicana garanteix que el país continui avançant a pas ferm cap a la construcció republicana, combatent les desigualtats i aplicant mesures de govern de transformació social amb mirada feminista i ecologista, des del socialisme real i de fiscalitat redistributiva. La victòria republicana ha de ser inapelable, contundent, com ja ho va ser a les eleccions del maig per la Moncloa. Només amb una Esquerra Republicana forta ens ensortirem,

Si el PSC guanya, tindrem la mateixa proposta de sempre. Retorn a la política de qui dia passa any empeny, sense voluntat de transformació social ni de canvis significatius. Sense cap novetat. Política insípida per aparcar definiitviament l’anhel republicà. Haurem perdut, no només els republicans i les republicanes, haurà perdut el país sencer.

NO al tancament de Nobel a Sant Joan Despí

Amb el company Josep Bracons, portaveu del grup municipal d’ERC a Sant Joan Despí, ens hem reunit amb el Comitè d’Empresa de Nobel Plástiques Ibérica o també coneguda com a Nobel Automotive. El motiu de la reunió ha estat la voluntat per part de la Direcció empresarial de tancar la planta de la companyia a Sant Joan Despí. Són més de 160 trebaalladores i treballadors afectats on més del 33% són majors de 50 anys.

La planta forma part del grup Orhan Holding, que va comprar Nobel Automotive a la multinacional Dana Corporation l’any 2007. Es dediquen a fabricar conductes de plàstic per a fluids per a diferents marques d’automòbils.

Els advocats enviats per la Direcció d’Orhan Holding van notificar a la Direcció de la planta i al Comitè que tancarien. Aquesta reunió va tenir lloc una setmana abans de l’inici de les vacances dels treballadors i les treballadores i tot ha quedat aturat fins a la presentació de l’expedient que pressumiblement serà aquest proper 24 d’agost o en dies posteriors. És just el dia que tornen de les vacances a l’empresa.

A pocs metres de la planta de Nobel hi ha Gallina Blanca, que ja va passar per aquesta situació uns mesos abans. Plou sobre mullat en aquest polígon baixllobregatí que està situat entre vivendes.

Per la informació que tenim no hi ha motivacions objectives per al tancament, de fet fa pocs mesos es va dur a terme una inversió per millorar la tecnologia de producció a la planta i són pioners dins del grup en la transformació productiva impulsant la robotització dels procediments productius.

Aquest nou conflicte laboral ens preocupa i cal que l’afrontem amb fermesa. Des d’Esquerra Republicana ens hem posat a disposició del Comitè i durem a terme diverses accions per aturar aquest tancament. Una de les claus és evitar la requalificació urbanística del solar (com ja va passar amb Gallina Blanca) i cal que el govern municipal sigui molt clar al respecte, haurien de sortir a anunciar que no hi haurà requalificacions.

A més la posició de la direcció empresarial està reforçada per la normativa laboral estatal, tan les reformes laborals de 2010 i 2012 com l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors (ET). L’autoritat laboral (Departament de Treball) no pot intervenir en el conflicte quan seria necessari perquè la reforma laboral li va reitrar l’autorització administrativa prèvia. A més, l’article 51 dóna cobertura a la presentació d’un exepdient d’acomiadament col.lectiu sense cap motivació expressa. Un drama que pateixen moltes famílies del nostre país.

Amb l’actual normativa laboral la direcció empresarial no té cap necessitat d’arribar a un acord perquè tenen cobertura jurídica, quedant desprotegida la capacitat negociadora de la part social per garantir els seus drets laborals.

L’abaratiment dels costos d’acomiadament, l’apoderament de la direcció empresarial davant del conflicte laboral, la retirada de l’autorització adminsitrativa prèvia per part de l’autoritat laboral, la capacitat de les multinacionals per moure les fitxes del seu tauler apostant sempre pels governs i territoris que els donen més facilitats i posen més diners (ajudes i subvencions) sobre la taula, més la desprotecció dels treballadors i les treballadores davant una legislació tan estatal com europea tan poc respectuosa amb els seus drets, són entre altres causes cojunturals, estructurals i puntuals les que afavoreixen a que les empreses acabin imposant el seu criteri quan volen tancar una planta sense cap motivació objectiva.

El grup d’Esquerra Republicana al Congreso ha presentat iniciatives parlamentàries per derogar les reformes laborals i l’article 51 de l’ET, però el govern de l’Estat no està per la feina. Mantenint vigent l’actual normativa laboral, Podemos i PSOE, estan facilitant la pèrdua de llocs de treball i de drets laborals , és inadmissible.

Tot el suport als treballadors i treballadores de Nobel a Sant Joan Despí!