Què tries? Republicanisme d’esquerres o la política conservadora de sempre?

La demoscòpia ha acitvat moviments a les candidatures pel 14-F. El PSC fa un gir estratègic, segons sembla ja acordat al mes de novembre, i situa a Salvador Illa com a cap de llista. Illa arriba per guanyar, tot el que no sigui la victòria electoral i assumir la presidència de la Generalitat serà un fracàs.

Illa és el mateix que va pactar amb JxC l’acord de govern a la Diputació de Barcelona sota la Presidència de Nuria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet i sota sospita de corrupció pel ja famós cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet.

La defensa de la no culpabilitat de Marín per part de JxC és molt significativa, ho és tant com per indicar, amb claredat, que si Illa aconsegueix la victòria tindrà el suport de JxC. Per molt que ara des de JxC vulguin desviar l’atenció, és clar que l’acord a la Diputació de Barcelona és replicable, la sociovergència is coming.

Salvador Illa també és el ministre que es va negar a comparèixer el 25 de novembre davant de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió de les Residències de la Gent Gran durant la 1a onada de la Còvid-19. Illa va menystenir el Parlament, li va mancar al respecte a la ciutadania de Catalunya negant-se a comparèixer. No va voler venir a donar explicacions de les decisions que va prendre des del Ministeri de Salut quan van centralitzar competències i la compra d’EPIS. Una actitud que mostra clarament el nul respecte que té per les institucions catalanes. Per molt que es destaqui la figura d’Illa com a bon gestor, és prou evident que la seva gestió de la crisi ha fracassat i ara el PSOE ha trobat la oportunitat de treure’l del mig.

I ara, Illa es presenta com a cap de llista a liderar aquestes institucions que ha despreciat i menystingut. 

És evident que la decisió és un menysteniment a la ciutadania, i que el PSOE i el PSC només tenen com a objectiu els resultats electorals i no la gestió de la crisi.

I en aquest escenari, amb la sociovergència trucant a la porta, el paper que ha d’assumir Esquerra Republicana és clau. La única garantia de sortir de la crisi sanitària, econòmica i social és des del republicanisme d’esquerres. Cal un govern fort, amb bagatge a Catalunya, liderat per qui ha gestionat la crisi des de la Vicepresidència del govern de la Generalitat, liderat pel Pere Aragonès. I amb un equip de republicanes i republicans disposats a seguir-se deixant la pell per donar resposta a les complexes necessitats del moment que ens ha tocat viure. Amb fermesa i claredat. Ara és el moment d’impulsar la transformació social del nostre país, desacomplexadament, i continuar avançant cap a la República. I la millor manera de fer-ho és del del republicanisme.

Aquestes eleccions seran entre Esquerra Republicana i el PSC. La victòria republicana garanteix que el país continui avançant a pas ferm cap a la construcció republicana, combatent les desigualtats i aplicant mesures de govern de transformació social amb mirada feminista i ecologista, des del socialisme real i de fiscalitat redistributiva. La victòria republicana ha de ser inapelable, contundent, com ja ho va ser a les eleccions del maig per la Moncloa. Només amb una Esquerra Republicana forta ens ensortirem,

Si el PSC guanya, tindrem la mateixa proposta de sempre. Retorn a la política de qui dia passa any empeny, sense voluntat de transformació social ni de canvis significatius. Sense cap novetat. Política insípida per aparcar definiitviament l’anhel republicà. Haurem perdut, no només els republicans i les republicanes, haurà perdut el país sencer.